Ha fet falta temps per reflexionar sobre el darrer concert del world tour 05, i temps per revisionar-ne alguns bocins (enregistrats al més pur estil "barba roja" amb la meva càmara cara i d'última generació), però ja estic en condicions d'afirmar que el que vàrem presenciar va ser fantàstic!
A mesura que ens acostàvem al centre cívic i social ja s' olorava que l' esdeveniment seria important. Iots, de milionaris vinguts d'arreu i tràilers a banda i banda del carrer plens de canitxes verinosos, cèntims i maquillatge entre d' altres coses feien presagiar una gran nit.
Hi va haver de tot: high voltage rock and roll, molt de feeling -tant a dalt com a baix de l' escenari-, humor -l'Àstre estava una altra vegada especialment agut-, i sorpreses, com la aparició a escena de l'Eugenia Portet. La pressió a que es va veure sotmès l'Àstre en aquell punt de l' espectacle el va fer entrar absolutament creuat a "Maite floreta de Sants". 30 anys d' experiència dalt d'escenaris per acabar admetent a la seva filla asseguda a la bateria, i davant el nombrós públic que omplia la sala: -m´he equivocat, m' he equivocat, perdona.
Hi va haver també altres moments màgics, com la cerimònia de les catiusques, que recordava Charlie Rivel i la seva cadira, o una altra cerimònia, en aquest cas gòspel, amb molts, molts "aleluyas" pujats de tò. Però voldria recalcar la presentació, amb flaire d'homenatge, que l' Orquestra Revolucionària dels Sòviets del Golf de Sant Jordi i no sé quin collons de bassa van retre al seu líder, per sorpresa, pronunciant aquestes paraules a ritme de Led Zepelin i assenyalant-lo perquè no hi hagués cap dubte sobre a qui es referien: -L'Àstre, català de prò, gran artista i bona persona.
-cargol iroquès
